Programa

Taula de continguts

QUÈ HEM FET?

L’any 2018 Fem-la Pública neix, guanya per majoria les eleccions d’estudiants al Claustre de la Universitat de Barcelona i aconsegueix molt bons resultats a les Juntes de Facultat i Consells d’Estudis. Des de llavors, tenim la Secretaria del Consell de l’Alumnat, màxim òrgan de representació dels estudiants, i liderem la representació estudiantil.

Durant aquests tres anys, hem estat fent molta feina a tots els òrgans per millorar les condicions dels estudiants de la UB. Sovint ha estat una tasca discreta i molt desagraïda, però ha valgut la pena intentar-ho i aconseguir-ho; i ho tornaríem a fer.

 

Transparència i ètica

  • Reforma de la normativa de la representació estudiantil de la UB: hem impulsat la reforma del Reglament d’Organització d’Estudiants (ROE) després de gairebé 10 anys sense cap canvi. El nou text amplia els drets dels representants estudiantils, introdueix la perspectiva de gènere, atribueix un pressupost propi i autoritza la tasca virtual dels òrgans del Consell.
  • Aconseguir pressupost propi per al Consell de l’Alumnat: fins ara, el màxim òrgan de representació dels estudiants de la UB depenia econòmicament del Vicerectorat d’Estudiants. A partir d’ara, gràcies a la reforma del ROE, tindrà un pressupost propi i podrà decidir en què cal prioritzar els diners destinats al Consell.
  • Reforma del Reglament d’eleccions i referèndums d’estudiants: vam impulsar la reforma del Reglament d’eleccions i referèndums d’estudiants, anomenat ara Reglament general d’eleccions, per augmentar les garanties, assegurar la paritat a les llistes i introduir el vot electrònic.
  • Creació de la pàgina web i del portal de transparència del Consell de l’Alumnat: la web estava desactualitzada i ara s’hi pot consultar tota la informació, la composició dels òrgans i les actes i acords del Plenari i la Comissió Permanent.
  • Obertura del Twitter i Telegram del Consell: no existien xarxes socials de l’òrgan i, per tant, no hi havia cap via bidireccional de transmissió d’informació.

 

Drets i llibertats

  • Blindar l’avaluació única i la reavaluació: Hem participat de la reforma de la normativa d’avaluació i hem aconseguit blindar l’avaluació única i la reavaluació.
  • Defensa del dret a vaga i del dret a manifestació: hem defensat sempre el dret a vaga i a manifestació de l’estudiantat, a través de la petició del seu reconeixement legal i l’impuls de mesures de protecció interna, com ara la bústia de denúncies.
  • Garantir la igualtat d’oportunitats, rebaixa efectiva: hem defensat reiteradament la rebaixa del 30% del preu de les matrícules universitàries davant dels Governs català i espanyol. Aquest curs s’ha fet efectiva gràcies a la lluita estudiantil.
  • Defensa del dret a l’autodeterminació i l’amnistia: des del Consell de l’Alumnat hem treballat per impulsar posicionaments a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya i de l’amnistia com a eines per resoldre el conflicte polític.
  • Defensa dels membres de la comunitat universitària represaliats: hem defensat el posicionament de la Universitat i del Consell a favor dels membres de la comunitat universitària que han patit repressió per motius polítics, com ara els estudiants de La Pública a Judici, de Desemmascarem el feixisme o de la Sindicatura Electoral de l’1-O.

 

Lideratge i impuls

  • Durant el confinament, que ningú no quedés enrere: el Consell de l’Alumnat va proposar al Rectorat i al Govern, a instàncies de Fem-la Pública, 18 mesures per assegurar que durant el confinament ningú no quedés enrere. Vam impulsar la bústia estudiants-coronavirus@ub.edu per resoldre els dubtes dels estudiants i una pàgina web per agrupar tota la informació possible.
  • Davant del tancament, la T-Confinada: amb el suport de diverses entitats i organitzacions, vam aconseguir, amb la campanya de la T-Confinada, que l’Autoritat del Transport Metropolità compensés les T-Jove que no havien estat utilitzades durant el tancament de les universitats.
  • Durant la pandèmia de la Covid-19, garantir la igualtat d’oportunitats: hem treballat per donar impuls al programa ConnectaUB per mitigar l’escletxa digital, hem defensat davant les autoritats acadèmiques i sanitàries el necessari retorn a la presencialitat i hem exigit uns exàmens segurs i una planificació digna.
  • Davant les eleccions al Rectorat, l’estudiantat al centre: durant les eleccions al Rectorat de la UB vam treballar perquè tots els candidats assumissin diferents demandes per posar els estudiants al centre de la Universitat. El nostre objectiu no era quedar bé amb ningú, sinó aconseguir millores per als estudiants.
  • Impuls de l’associacionisme per construir comunitat: davant la situació de pandèmia i de manca de presencialitat, hem treballat perquè la UB garanteixi el dret d’associació i una vida universitària activa. Per això, vam proposar el Pla de xoc per impulsar l’associacionisme universitari i treballem per posar-lo en pràctica al més aviat possible.
  • Durant les protestes per la Sentència del Procés: vam treballar perquè tot l’estudiantat que ho volgués es manifestés amb tots els drets i sense perdre l’oportunitat de ser avaluat. Es va blindar, de nou, l’avaluació única.
  • Davant del Rectorat i dels Governs, mà estesa i puny tancat: ens hem reunit més que mai amb el Rectorat de la UB i els Governs català i espanyol perquè escoltessin les demandes de l’estudiantat. Hem exigit sempre més drets i garantir la igualtat d’oportunitats.

 

Del carrer a la institució

  • Reconèixer el moviment estudiantil com a interlocutor de les institucions: hem treballat perquè les institucions tinguin les Assemblees de Facultat com a interlocutor per a les problemàtiques del dia a dia i que les seves demandes aconsegueixin ser escoltades i dutes a la pràctica.
  • Mocions de suport a les vagues estudiantils: hem aprovat mocions de suport a les diferents vagues estudiantils: rebaixa de preus de les matrícules, feminisme, ecologisme, fi de la repressió, etc.
  • Estudi sobre la creació de beques transport: una demanda important que hem fet al Rectorat és que s’estudiï la creació de beques transport per a l’estudiantat amb rendes més baixes que s’ha de desplaçar per fer pràctiques.
  • Creació d’una comissió de beques i pràctiques: el Consell de l’Alumnat ha creat una comissió per estudiar la situació de les beques de col·laboració i les pràctiques amb l’objectiu que tinguin condicions dignes i siguin ben remunerades.

El dia 18 de maig se celebren eleccions d’estudiants a Claustre, Junta de Facultat i Consell d’Estudis a la Universitat de Barcelona. L’estudiantat està cridat a votar per escollir els seus representants a les institucions. La nostra veu és important i el nostre vot compta molt.

Des de Fem-la Pública, candidatura del moviment estudiantil de la UB, tenim com a objectiu tornar a guanyar les eleccions per posar les demandes i preocupacions de l’estudiantat al centre. Volem continuar liderant la representació estudiantil, després d’haver estat durant tres anys la candidatura majoritària als òrgans de representació.

En aquest sentit, presentem el nostre programa electoral per una UB que no deixi ningú enrere. Serà el far que ens guiï a partir d’ara per construir una universitat per a tothom i treballarem de forma incansable per fer-ho realitat, encara que per la infrarepresentació dels estudiants als òrgans de govern no ho tindrem fàcil. Ho haurem de fer des de les institucions i des dels carrers, perquè només lluitant i organitzant-nos tindrem futur.

 

COMPROMÍS CONTRA LA CRISI EDUCATIVA

Les retallades després de la crisi econòmica del 2008 i l’infrafinançament crònic de les universitats catalanes ens han dut a una situació crítica que posa en risc la qualitat de l’ensenyament públic. Aquesta situació s’ha vist aprofundida a conseqüència de la crisi provocada per la Covid-19.

Davant d’aquesta situació, el conjunt de les Assemblees de Facultat ha presentat a l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) el “Compromís contra la Crisi Educativa”, que proposa 5 accions concretes per revertir-la:

  • Equiparació de preus de graus i màsters i de graus entre si: reprendre el camí cap a la gratuïtat. L’educació és un dret i per tant ha d’estar garantit.
  • Remuneració obligatòria de les pràctiques: establint l’equivalent del salari mínim interprofessional com a mínim acceptable per ser considerat un sou digne.
  • Suport a l’absolució de tots els encausats per defensar la universitat pública: posicionament públic a favor dels encausats i oferir tots els recursos dels quals disposen les universitats al servei de La Pública a Judici, Desemmascarem el Feixisme i Som 27 i més.
  • Pla de xoc pel català contra l’emergència lingüística: garantir la totalitat de la docència en català en un període de 3 anys, i assegurar, mentrestant, el compliment de les guies docents.
  • Protocols feministes efectius i revisió dels plans docents: creació d’un protocol feminista únic per a totes les universitats públiques i augment de la presència de dones en els plans docents. Ambdues coses en un període de 3 anys.

Des de Fem-la Pública, com a candidatura del moviment estudiantil, ens comprometem amb la totalitat dels punts del Compromís. Som l’única llista que es presenta a les eleccions que ho fa. Després del 18 de maig, treballarem des de les institucions perquè el Compromís sigui una realitat i propiciarem un paper actiu del Consell de l’Alumnat en la consecució dels seus objectius.

 

UNIVERSITAT PÚBLICA, POPULAR I DE QUALITAT

Introducció

L’accés universal a la universitat encara no és una realitat. És imprescindible defensar una universitat pública i popular perquè només així estarà al servei del saber, la veritat i, en definitiva, del coneixement. El biaix en l’accés a l’educació universitària és un biaix que impregna el contingut, coneixement i teoria que en creix i impossibilita l’entrada de les classes populars als estudis superiors.

 

Accés a la universitat, beques i finançament

La Universitat no és encara popular ni plenament pública per molts motius, però sobretot per una qüestió econòmica. No hi accedeix qui no la pot pagar. L’accés a l’educació no pot suposar una inversió personal de la qual s’esperi treure uns beneficis en el futur, sinó que és un dret que tenim pel simple fet de ser ciutadans.

Que el pagament i l’accés al material necessari recaigui en les famílies o individualment en els estudiants, en lloc que es cobreixi des del Govern o el mateix centre educatiu, aguditza la desigualtat d’oportunitats entre estudiants.

N’és un clar exemple l’escletxa digital, que és la imatge de l’escletxa social. Per això, no sorprèn que, per exemple, tot i que l’ús d’Internet s’estén a molts punts del territori, s’observin notables diferències en l’accés i l’ús de la xarxa entre determinades zones geogràficament properes, amb una diferència considerable en el sistema de punts percentuals.

D’altra banda, pel que fa als costos afegits al pagament de les matrícules, no podem oblidar que per accedir a les facultats cal fer front a unes despeses elevades en transport. Totes aquestes qüestions tenen a veure, en definitiva, amb la manca de garantia d’unes condicions materials de vida dignes i de la inexistència d’una igualtat d’oportunitats real i efectiva.

Per tot això, treballarem per impulsar les següents mesures:

  • L’equiparació de preus de graus i màsters i dels graus entre si, com a pas previ a la gratuïtat de la universitat, que garanteixi que cap persona hagi de deixar d’estudiar per les seves condicions socials i econòmiques.
  • La creació de beques salari ―cobrar mensualment per estudiar― per a les persones que no es poden permetre no estar treballant en les hores que dediquen als estudis. A més, cal facilitar tant l’accés a la informació així com agilitzar i desburocratitzar el procés per demanar-les.
  • Assegurar una conciliació horària real, perquè l’estudiantat que necessiti treballar ho pugui compaginar amb els estudis i la vida personal. En aquest sentit, apostar per racionalitzar els horaris de classes i pràctiques, garantir l’oferta d’ensenyament tant al matí com a la tarda, enregistrar les classes i deixar de considerar l’assistència com a obligatòria.
  • La creació i implementació de la T-Estudiant, una targeta de transport per a estudiants, sense distinció d’edat, i que s’estengui a tota Catalunya per no aprofundir en les desigualtats territorials existents.
  • La provisió del material universitari gratuït, l’accessibilitat a tot el programari, bibliografia, llicències i eines digitals necessàries, així com la subvenció de tot el que és imprescindible, amb mecanismes com els bancs de llibres, els préstecs de material, etc.
  • Reforçar el programa BkUB perquè doni resposta a totes les situacions imprevistes dels estudiants i assegurar que no se suspèn cap dret a ningú per impagament, com ara l’accés al Campus Virtual, el dret a ser avaluat o el dret a vot.
  • Implementar un servei d’orientació a becaris a fi de facilitar el coneixement de l’existència de les beques, la gestió dels tràmits i la seva obtenció; i reduir els tràmits burocràtics per obtenir una beca a través de l’automatització dels procediments i de la garantia de recursos efectius per esmenar errors.
  • Crear una borsa de beques de transport per cobrir les despeses de transport en aquells casos que les pràctiques curriculars ho requereixin, per exemple, en els graus de Ciències de la Salut.
  • Treballar perquè la Universitat sigui capdavantera en l’impuls i posada en pràctica d’una Renda Bàsica Universal com a garantia de condicions materials de vida dignes per a tothom. Una porció de la riquesa del petit percentatge de persones més riques per assegurar que ningú queda per sota del llindar de pobresa.
  • Assegurar que tots els estudiants que ho vulguin puguin realitzar estades de mobilitat internacional i estatal amb independència de les seves condicions socials i econòmiques.

 

Beques de col·laboració

Les beques de col·laboració de la UB tenen com a objectiu oferir a l’estudiantat la possibilitat de realitzar tasques de col·laboració a diferents òrgans de la UB i a algunes entitats externes amb qui té signats convenis a canvi d’un ajut econòmic. El problema és que s’han utilitzat per suplir la manca de personal d’administració i serveis i, per tant, per a tasques que haurien d’estar fent treballadors i no becaris.
Entenem les beques de col·laboració com una oportunitat de formació complementària acadèmica i personal dels estudiants, així com una forma d’aconseguir sosteniment econòmic durant l’etapa universitària. Per això, proposem:

  • Repensar el sistema de beques de col·laboració de la Universitat: s’ha d’evitar que aquestes siguin utilitzades per ocupar llocs de feina estructurals dins la Universitat.
  • Recuperar els vuit dies de permís dels becaris: l’anterior Reglament contemplava vuit dies de permís per als becaris de col·laboració, que van ser eliminats l’any 2018. Proposem recuperar-los i ampliar els supòsits en què es poden sol·licitar.
  • Assegurar un salari digne i tots els drets: la quantia de les beques ha de ser digna, com a mínim equivalent al salari mínim interprofessional, i s’ha de correspondre a les hores de dedicació. Cal garantir tots els drets dels becaris, com ara el dret a vaga i a la conciliació.
  • Impuls de la difusió de les convocatòries de beques de col·laboració que ofereix el Ministeri d’Educació i Ciència.

 

Pràctiques dignes i remunerades

Les pràctiques són una bona eina per complementar la formació acadèmica, aconseguir experiència al món laboral i obrir algunes portes, especialment per als estudiants d’origen treballador i humil. És evident que la situació de precarietat generalitzada ha generat que les pràctiques també siguin precàries, no remunerades i que sovint no serveixin per aprofundir en el coneixement pràctic.

Encara que les pràctiques no constitueixin sempre una relació laboral, per una qüestió de dignitat han de ser reconegudes a través de la seva remuneració obligatòria. Els estudiants, generalment, treuen feina a les empreses i entitats col·laboradores, que s’enriqueixen a costa de mà d’obra gratuïta de persones que, com a mínim, estan a punt d’acabar una titulació superior o que ja la tenen i que, per tant, els seus coneixements tècnics i professionals comencen a ser elevats.

Fer pràctiques impossibilita treballar, perquè generalment són a mitja jornada i la resta del temps correspon a l’horari de classe. Si no són obligatòriament remunerades, es posa l’estudiant que treballa per pagar-se la carrera en un dilema irresoluble, cosa que planteja l’accés a les pràctiques només a aquelles persones que no necessiten treballar, i limita l’accés als estudiants més humils que disposen de menys recursos.

Aquesta no remuneració esdevé, principalment en els estudiants de màster, una causa més de l’anomenada ‘fuga de talents’, atès que la tendència a marxar a l’estranger s’eleva si el màster es pot realitzar allà, per la facilitat de trobar-hi pràctiques remunerades. Per tot això, proposem:

  • La remuneració obligatòria de totes les pràctiques externes. Com a mínim exigim la part proporcional del Salari Mínim Interprofessional de les hores que els estudiants treballen per a entitats o empreses externes. El context d’aprenentatge no pot justificar en cap cas l’explotació laboral i la Universitat ha de fer, de nou, de mur de contenció contra la precarietat laboral del jovent en lloc de reproduir-ne els esquemes.
  • Mentre això no passi, garantir que la Universitat incorpora en la publicació de les ofertes de pràctiques quines són remunerades i quines no. És una qüestió mínima de transparència cap als estudiants i el seu dret a inscriure’s només, si volen, a ofertes remunerades.
  • Aconseguir que totes les Facultats tinguin ofertes de pràctiques disponibles per a tots els ensenyaments.
  • Afermar que els estudiants no hagin de pagar mai les despeses pròpies de l’empresa o entitat col·laboradora, ni directament ni indirecta, i assegurar que les despeses del transport siguin a càrrec seu i no de l’estudiant.
  • Certificar que les empreses o entitats col·laboradores ofereixin unes condicions mínimes d’higiene, de confort i d’espai de treball.
  • Modificar la normativa per assegurar el dret a vaga dels estudiants en pràctiques i altres drets en matèria de conciliació.
  • Elaborar una guia sobre els drets dels estudiants en pràctiques i garantir-ne la difusió a tota la comunitat universitària, així com a les empreses i entitats col·laboradores perquè coneguin la normativa vigent en la matèria.
  • Facilitar la difusió del Gestor Integral de Pràctiques Externes (GIPE), l’eina a través de la qual es gestionen les pràctiques a la UB, i dur a terme formacions sobre com fer-ne un bon ús.

 

Universitat laica

La Universitat, com a espai públic de coneixement i de debat, ha de ser laica i allunyada de qualsevol mena de dogma. Tot respectant la llibertat de culte de cadascú, cal entendre l’activitat religiosa com qualsevol altra activitat cultural i, per tant, en cap cas no ha de tenir un tracte preferent sobre la resta.

Cal trencar amb la històrica intrusió en l’educació per part de l’Església. Aquest és un gran moment per posar fi també a la presència de la religió a les aules. Trencar amb anys de pactes i mal anomenats convenis vol dir també trencar amb l’herència franquista del “dret a rebre ensenyament en matèria confessional de religió”, que és fruit d’un acord entre la Santa Seu i el dictador.

Per això, reiterem:

  • La necessitat de trencar els pactes amb l’Església, concretament posar fi al conveni que existeix entre la UB i l’Arquebisbat de Barcelona sobre el SAFOR d’1 d’agost de 1988 per ser una universitat veritablement lliure: un motor de canvi i d’un futur digne.

 

Universitat al servei del coneixement

La constant intrusió d’empreses i els seus interessos econòmics propis a la Universitat ha desdibuixat els objectius que feien d’ella el bressol de grans professionals, però sobretot de grans persones. Quan el capital dicta els tempos del coneixement, se’n perd qualitat i, sobretot, la dignitat. No podem crear, dissenyar, pensar, cuidar ni aprendre si qui ens ha d’ensenyar té altres preocupacions com ara investigar, publicar o participar en congressos.

Necessitem una universitat que inverteixi en docents fixos amb una remuneració digna, cal tornar als docents associats el paper que els pertoca, que és el de professionals del sector que fan unes quantes classes i no el d’aquells que sostenen el pes de diverses assignatures per un sou ridícul. D’altra banda, és imprescindible que la totalitat d’aquesta gestió sigui de titularitat i desenvolupament públic, sense presència d’empreses ni cap tipus de capital privat.

Només així podem fer front a la desvalorització del tipus de coneixement que no té una rendibilitat econòmica immediata, però que és imprescindible per a la formació de les persones, que permet desenvolupar un esperit crític i d’anàlisi de l’entorn per estudiar la realitat social i tenir una comprensió més profunda del món on vivim.

En referència als continguts, ens trobem que els plans docents estan al servei del mercat laboral i de les seves necessitats. L’educació és una eina per a l’emancipació en la mesura en què no només qualifica l’estudiant perquè pugui accedir al mercat de treball, sinó que el capacita per poder mirar el món més enllà d’allò conegut.

L’educació crítica permet conèixer i entendre els marcs conceptuals de les disciplines acadèmiques que s’han dedicat a explicar el món que ens envolta, conèixer els quès i els perquès, ja que són les eines per poder mirar més enllà.

El paradigma ocupacional del mercat laboral cap al qual caminem és el de les feines temporals i el canvi constant de tasques a realitzar o de sectors on treballar. Per aquest motiu, a les empreses no els interessa que el sistema educatiu formi persones amb coneixements sòlids sobre allò en què s’especialitzen, sinó que necessiten persones capaces d’adaptar-se constantment als canvis i que puguin fer una gran diversitat de tasques tècniques sense qüestionar-ne les implicacions.

A les universitats, aquesta concepció de l’educació per a la capacitació laboral, acompanyada de la dinàmica mercantilitzadora que les duu a necessitar captar estudiants per garantir-ne els recursos, està fent estralls en l’oferta de graus i màsters que s’ofereixen.

Per una banda s’incorporen assignatures “professionalitzadores” als graus, en detriment d’aquelles destinades als aprenentatges disciplinaris, de manera que les empreses poden estalviar en recursos formatius propis. Aquesta estructura procura que els estudiants siguin capaços de resoldre problemes immediats, però no que siguin capaços de comprendre els marcs epistemològics i metodològics de les disciplines.

De l’altra, també assistim a la creació de graus interdisciplinars que prometen una alta inserció laboral perquè se centren en la totalitat d’un sector sense entrar en cap disciplina concreta. Aquesta reforma implica un empitjorament de la qualitat de la formació, ja que l’estudiantat no rep una formació integral, sinó una formació completament específica en tasques molt concretes que només són necessàries a les empreses. Per tot això, proposem:

  • Impulsar que la totalitat de l’ensenyament universitari sigui de titularitat i gestió pública, sense presència ni d’empreses ni de cap mena de capital privat.
  • Treballar perquè els plans docents i els ensenyaments s’ordenin des de la perspectiva del coneixement i no de les necessitats del mercat de treball.
  • Assegurar que els títols universitaris en cap cas depenguin de la demanda i la rendibilitat econòmica i, per tant, que no s’eliminin titulacions per motius de baixa demanda ni per criteris econòmics.
  • Treballar des de l’oposició frontal als models que avaluïn els títols universitaris en benefici de l’especialització. Per tant, es requereix la mateixa oposició a la necessitat de màsters per garantir la sortida laboral.
  • Revisar la relació amb els Centres Adscrits i en la majoria de casos, la supressió dels convenis amb aquests centres per garantir un ensenyament veritablement popular i ben allunyat de l’elitisme que actualment els caracteritza.
  • Acabar amb la presència del Banc Santander i de qualsevol altra entitat bancària a la Universitat, perquè entenem que la seva presència aprofundeix en la dinàmica de mercantilització; i si és necessària qualsevol gestió, es poden trobar oficines a prop de totes les Facultats.

 

Serveis UB

La Universitat de Barcelona ofereix tota una sèrie de serveis i prestacions a la comunitat universitària que són essencials i que tenen una potencialitat important en termes de construcció d’una vida universitària equitativa i sostenible, així com de generació d’un sentiment de pertinença.

Gran part d’aquests serveis són gestionats actualment des de la lògica del mercat, sense tenir en compte la seva condició de servei públic, i obviant, doncs, el seu vessant estratègic per construir una universitat més humana i justa. Per això, proposem la seva revisió en el següent sentit:

  • Estudiar la creació d’uns Serveis d’Acció Social (SAS), que hauran de garantir la generació de la vida universitària des d’un punt de vista d’igualtat, condicions materials i de qualitat de vida. Seria una unitat paraigua de totes aquelles que gestionen serveis universitaris en aquest sentit i permetria treballar de forma unitària per aconseguir els objectius de justícia social, de gènere i climàtica.
  • Els bars de les Facultats no poden estar en mans d’empreses privades que posen per davant el benefici al benestar de la comunitat universitària. Per això, proposem la recuperació a cada Facultat d’una cantina pública gestionada pels Serveis d’Acció Social de la Universitat que vetlli per una alimentació adequada a preus populars.
  • Creació d’un parc d’habitatge universitari que blindi el dret a la ciutat de l’estudiantat. A mitjà termini, cal un pla estratègic per augmentar l’oferta d’habitatge en residències universitàries a preus accessibles.
  • Garantir l’elaboració i gestió pròpia del Carnet UB per part de la Universitat, lluny de la dependència d’entitats bancàries i organismes externs, i configurar-lo com a eina útil per promoure la vida universitària i el sentiment de pertinença.
  • Impulsar un conveni amb les biblioteques locals per retornar els préstecs, tot permetent que els estudiants que viuen lluny de Barcelona puguin retornar els documents prestats sense haver de desplaçar-s’hi expressament, especialment en períodes que no han d’anar diàriament a la Facultat.
  • Aturar la privatització de residències de la UB, recuperar-ne la gestió directa i posar-les en mans dels Serveis d’Acció Social perquè ho faci des de la perspectiva del benestar i l’equitat, i no dels beneficis empresarials.
  • Fomentar l’accés a Esports UB amb independència de les condicions socioeconòmiques de cadascú, perquè els diners no siguin un impediment per a participar de la vida esportiva i dels hàbits saludables.

 

Col·legis Majors

Els Col·legis majors són hereus de les residències d’estudiants republicanes, que creien que la formació era integral i popular. En la mateixa línia, entenem què han de ser els CMU públics de la UB: una experiència complementària a la Universitat que doni allotjament i formació, basat en la participació dels col·legials. A la UB n’hi ha tres: el Penyafort-Montserrat, el Ramon Llull i el Sant Jordi.

Els CMU van més enllà d’una residència universitària, ja que el seu objecte central no és l’allotjament, sinó les activitats que ofereix (teatre, música, debat polític, cinema, club de lectura, excursions, conferències…). Això suposa una manera única de viure l’etapa universitària: és la construcció d’una comunitat, la formació cultural integral, l’educació en els valors de l’ajuda mútua i l’autoorganització dels estudiants.

Els nostres col·legis majors han estat pioners respecte dels altres col·legis de l’Estat: van ser dels primers col·legis mixtes, públics i seculars. Ara bé, a dia d’avui, els CMU de la nostra universitat encara tenen mancances que cal solucionar per assolir l’ideal d’una comunitat en peu d’igualtat i de formació integral. Principalment, aquestes mancances són la falta d’accés universal a causa dels seus preus elevats, la manca de secularització i la no consolidació d’estructures de participació col·legial en la gestió del dia a dia. Per això, proposem:

  • Lluitar per abaixar els preus dels col·legis per a tots els col·legials, per fer-los més assequibles i permetre que tothom hi pugui accedir amb independència de les seves condicions socioeconòmiques.
  • Establir una reunió periòdica entre els Consells Col·legials de cada Col·legi Major i el Consell de l’Alumnat de la UB, així com la creació de vies de contacte directe i permanent entre les dues parts.
  • Donar suport a totes les iniciatives dels col·legials d’autoorganització i participació dels òrgans del col·legi i de la UB.
  • Habilitar allotjament social als col·legis majors perquè tothom tingui accés a l’experiència dels col·legis sense tenir la limitació de la renda ni de mèrits.
  • Integrar el protocol en casos d’agressions masclistes o discriminatòries de la UB a la realitat dels Col·legis Majors.
  • Avançar en l’eliminació de barreres arquitectòniques a tots els col·legis majors, fent accessibles tots els espais en igualtats de condicions per a tots els col·legials.
  • Dessacralitzar les capelles encara presents a alguns col·legis i adaptar-les millor com a espais per als col·legials.
  • Incorporar les activitats de les comissions dels col·legials a les de la Universitat. Per exemple, organitzar i participar de la lliga de debat, integrar el club de lectura a les activitats del servei CRAI, establir col·laboracions entre les associacions de la UB i les comissions dels col·legis…
  • Fer dels CMU punts de trobada cultural i de pensament de tota la comunitat universitària de la UB, habilitant els espais per a una progressiva integració dels CMU en la vida universitària de la UB.

 

UNIVERSITAT FEMINISTA, ECOLOGISTA I MOTOR DE LA PLENA IGUALTAT

Introducció

En el context de pandèmia global actual, les universitats públiques es troben en una situació límit. Tot i els nous reptes que sorgeixen, la situació d’excepcionalitat ha accentuat encara més les desigualtats a les quals no s’ha fet front.

Lluny d’ocupar un espai feminista, antiracista, segur per al col·lectiu LGBTI+ i compromès amb les persones amb diversitat funcional i discapacitat, la Universitat encara ara reprodueix les dinàmiques estructurals patriarcals, colonials i capitalistes de la nostra societat.

Les universitats d’avui són el fruit del procés de globalització de l’educació: el triomf dels drets que prioritza el mercat ―com ho són la llibertat individual, la seguretat i la propietat privada― condueix a la despolitització de les necessitats i dels subjectes col·lectius pels quals s’ha lluitat des del moviment feminista. D’aquesta manera, es reinterpreten les necessitats del col·lectiu per convertir-les en necessitats administrables i individualitzades, i és així com l’estudiantat es converteix en treballadors adaptables que entenen la resta en una relació de rivalitat i competència en què es desvaloritza la vida personal ―amb la manca de conciliació horària― i la importància de les cures en oposició al treball i al mercat.

Acceptant que la Universitat s’emmarca en un context social i és completament permeable, ens cal una institució que no només es declari com un front respecte les diferents violències, sinó que ajudi eficaçment l’estudiantat i l’eduqui per no reproduir-les i tenir eines per poder combatre-les.

 

Feminisme

En un context que reafirma la dicotomia dels gèneres, contraposar els tradicionalment anomenats dos gèneres es tradueix en la distinció imposada d’activitats i preferències que donen lloc també a una diferenciació en l’elecció de l’ensenyament segons el gènere. Cal enfocar totes les titulacions des d’una perspectiva feminista.

Atès que el procés d’escolarització se situa en el primer espai de socialització dels gèneres, dins la relació patriarcat-capital, els currículums i competències que s’han d’adquirir educativament en l’etapa universitària van enfocades a la creació de nous treballadors per al mercat laboral i, per tant, a la reproducció de la desigualtat i la perpetuació dels rols de gènere que el sustenten.

Tenint clar que les incursions privades en l’educació suposen instal·lar en el dia a dia de l’estudiantat les normes que regeixen el joc econòmic (la rivalitat, la individualitat, etc.), apostem per la coeducació com a metodologia educativa que aposti per la cooperació ―en lloc de la competició― a fi de revertir les lògiques de perpetuació del capitalisme patriarcal.

De la mateixa manera que és important ser motor de futur i garantir que en el si de la Universitat no es perpetuin aquestes violències, cal també fer front a les agressions masclistes i LGBTI-fòbiques que hi tenen lloc.

Apostem per una revisió dels plans docents i de la docència des d’una perspectiva feminista i per una formació del professorat per fer-los capaços d’abordar les assignatures sense perpetuar els rols patriarcals i LGBTI-fòbiques. Per tot això, proposem treballar en el següent sentit:

  • Promoure una educació que potenciï la igualtat efectiva entre homes i dones i l’eliminació de tota discriminació per raó de gènere, així com la integració explícita i amb continguts d’aprenentatge de la perspectiva de gènere, la sexualitat, el terra enganxós i que posi en valor el treball reproductiu i de cures, sense oblidar l’educació emocional, la salut mental i el coneixement crític i exhaustiu relacionat amb la salut pública.
  • Cal una revisió dels protocols d’agressions així com una simplificació i unificació a totes les facultats de la UB. És necessari poder donar a conèixer tots els mecanismes de denúncia dels quals es disposa per poder garantir una bona gestió i abordatge de les agressions; aquests mecanismes passen, indiscutiblement, per la garantia de l’anonimat de la víctima i la denúncia a l’agressor, la no-revictimització de la víctima i, sobretot, pel no-encobriment dels agressors, siguin o no docents.
  • Garantir almenys una formació obligatòria a principi de semestre per fer conèixer els protocols en cas de violències masclistes i LGBTI-fòbiques.
  • Incloure a les enquestes d’avaluació de la docència del professorat un apartat sobre la incorporació de la perspectiva de gènere i contingut relacionat amb la igualtat de gènere, amb l’objectiu d’assegurar que la revisió sigui efectiva.
  • Treballar per crear escoles bressol i serveis de cangur públics per a la comunitat universitària, per assegurar que ningú hagi d’abandonar les seves tasques i responsabilitats a causa de la criança.
  • Assegurar la paritat real als òrgans de govern i revertir la masculinització de la representació estudiantil. Només amb una representació equilibrada podran aprovar-se mesures que facin efectiva la igualtat i es podrà mantenir a l’ordre del dia la lluita per l’accés als espais de poder i de presa de decisions.
  • Garantir la celebració institucional de les diades feministes i LGBTI+ amb una declaració institucional i activitats que donin protagonisme a la representació estudiantil, sindical i dels moviments de base que treballen aquestes problemàtiques perquè no es converteixin en un rentat de cara.
  • Participar en espais com el Saló de l’Ensenyament per animar el nou estudiantat a cursar les titulacions per trencar amb l’hegemònica divisió sexual del treball i que hi hagi una representació diversa de gèneres a cada espai on la UB participi.
  • Confirmar que la UB desagrega totes les estadístiques per sexe-gènere, per a poder elaborar una bona diagnosi de la situació i estudiar l’impacte de les decisions des de la perspectiva feminista.

 

LGBTI+

Les persones lesbianes, gais, bisexuals, intersexuals, asexuals, trans i la resta d’orientacions sexuals i de gènere han existit al llarg de la història, oprimits en tots els àmbits; i també han existit i existeixen a les aules. A les universitats, es troben amb una manca de representació institucional sobre les nostres identitats; no hi són als temaris, als plans educatius i els protocols són tímids.

Si el sistema i les institucions educatives, davant la incomprensió, marginació i criminalització de les realitats LGBTI+, romanen en silenci, són còmplices de la seva situació. Les universitats i tots els centres educatius han de ser espais lliures d’LGBTI-fòbia i han de tenir un paper actiu en la defensa dels drets LGBTI+. Per això, proposem:

  • Cal que el temari, allunyat de l’academicisme elitista, mostri les realitats LGBTI+; no com una opció, sinó com una obligació social envers un col·lectiu històricament oprimit. L’altre braç de la violència institucional és la manca de representació al temari: l’educació és una eina per formar i transformar noves generacions i no repetir el dolor que han patit les generacions actuals i les anteriors. Cal visibilitzar, al temari i a les aules, les orientacions i identitats en tot el seu ampli ventall.
  • Instaurar un protocol eficaç i de qualitat per denunciar casos d’LGBTI-fòbia. Tal com es diu a l’apartat anterior, cal que el protocol mantingui i garanteixi l’anonimat del denunciant. Perquè això es dugui a terme, és imperant, no només protegir i donar suport a la víctima, sinó no justificar ni encobrir l’agressor; sigui estudiant o professor.
  • Vetllar perquè la UB sigui un espai segur per a les persones trans, assegurar i facilitar el compliment dels protocols pel nom sentit en cas de transició sense necessitat de cap entrevista.
  • Per aconseguir una Universitat lliure d’LGBTI-fòbia, els professors haurien de tenir una certa formació en matèria LGTBI+. És necessari fer formacions o xerrades obligatòries i gratuïtes, tant a professorat com a estudiantat, per tal de donar visibilitat i eines.
  • Tots els formularis i documentació públics de la UB han de ser trans-inclusius o comptar amb totes les opcions de gènere. Es podria posar una opció de pronoms a les llistes del professorat, de manera que les persones trans no rebin un tracte discriminatori.
  • Cal superar la divisió binària dels lavabos en favor de lavabos unisex, de manera que ningú se senti exclòs o li suposi un perjudici personal.
  • Introduir la categoria ‘no binari’ a les preguntes per gènere a les enquestes i avaluar les enquestes de satisfacció i el rendiment acadèmic en clau de diversitat.

 

Ecologisme

Els reptes que encarem en l’àmbit de l’emergència climàtica són múltiples i ressonen en tots els àmbits de la gestió universitària: des de la revisió d’algunes titulacions, càtedres i línies d’investigació fins a la reestructuració del model docent o de les cessions d’espais com les copisteries i cafeteries.

Amb tot, cal entendre que, malgrat que és important el seguiment exhaustiu de mesures com el reciclatge o la reducció del consum energètic i d’aigua, la Universitat és una entitat prou àmplia i rellevant per posar-se al servei de la societat en un context de crisi climàtica com l’actual i aportar el seu gra de sorra en forma d’investigació, formació, teoria i pràctica transparent a la transició energètica cap a un model socialment i ecològica sostenible. Per tot això, proposem:

  • Treballar per dissenyar un pla UB per a la modernització tecnològica i formació per a l’eficiència de processos, enfocat a les tecnologies per a la sostenibilitat (reutilitzar, reacondicionar i reciclar).
  • Apostar perquè la UB sigui referent en formació, recerca i administració de l’emergència climàtica a través de la generació de campanyes de conscienciació, cicles de debat i transmissió del coneixement generat al conjunt de la societat.
  • Revisar el Pla de Sostenibilitat de la Universitat per fer front a la crisi climàtica imminent, perquè sigui així motor de la transició ecològica, i d’invertir, des de la institució i el sector públic, en els grups d’investigació propis que segueixen una línia ecologista i transformadora.
  • Garantir que la UB sigui independent d’energies no renovables i potenciar l’estudi i la posada en pràctica del decreixement energètic i de consum amb l’objectiu de no reproduir dinàmiques extractivistes que tenen un cost ambiental i social immesurable.
  • Potenciar un millor servei de reciclatge del material educatiu i dels serveis, així com el seu coneixement per part de tota la comunitat universitària.
  • Rebutjar la presència de grans multinacionals amb interessos de perpetuar el model energètic insostenible. Aquestes empreses, amb un interès econòmic clar, no ens permeten ser motor de canvi i subordinen el coneixement als seus objectius. En aquesta línia cal eliminar la Càtedra de Repsol en Transició Energètica, ja que és un emblanquiment de la principal empresa responsable d’emissions de CO2 amb més d’11 milions de tones el passat 2020.

 

Antiracisme

La manca de persones racialitzades a les aules conformen un contrast cruel que mostra com de greu és el biaix racista de la Universitat. La majoria no comparteix aules amb nosaltres perquè el sistema capitalista les condemna a la precarietat i els estudis superiors no els són accessibles. Per trencar amb aquesta desigualtat, és necessari:

  • Establir un protocol eficaç per denunciar casos de racisme. Tal com apareix en els apartats anteriors, cal que el protocol mantingui i garanteixi l’anonimat del denunciant. Perquè això es dugui a terme, és imperant, no només protegir i donar suport a la víctima, sinó no justificar ni encobrir l’agressor; sigui estudiant o professor.
  • Treballar per posar fi a la discriminació dels estudiants extracomunitaris de la Unió Europea en el pagament de les matrícules, que pateixen recàrrecs impagables; i apostar per una Universitat gratuïta així com un reforç i repensament del sistema de beques, és a dir, una Universitat pública de veritat.
  • Eliminar completament la perspectiva colonialista dels plans docents i dels relats impartits a les aules, ja que suposa l’emblanquiment dels argumentaris que han perpetuat aquesta opressió, i afegir referents racialitzats als plans docents.
  • Aprofundir en els programes d’acollida de refugiats a la UB i implicar l’associacionisme en l’acompanyament durant tot el procés.

 

Salut mental

Un sistema socioeconòmic deshumanitzador, la manca de perspectives de futur i la pandèmia de la Covid-19 han contribuït a generar una autèntica emergència en termes de salut mental entre el jovent. Segons la Confederació Estatal d’Associacions d’Estudiants (CANAE), el 72% de l’estudiantat té com a principal preocupació la seva salut mental i, d’acord amb les dades del Centre d’Estudis Sociològics, un 30,3% dels joves han tingut trastorns d’ansietat durant la pandèmia.

Aquesta situació crítica té efectes evidents en el rendiment acadèmic, la vida universitària i les relacions socials. Per això, creiem que la UB ha de ser part de la solució i no del problema, i cal garantir el dret a la salut mental de tota la comunitat universitària. Per això, proposem:

  • Elaborar una Estratègia Integral de Salut Mental, des de la perspectiva del benestar emocional, psicològic i social, per respondre a l’augment actual d’aquestes situacions entre la comunitat universitària. La Universitat ha d’acompanyar aquestes persones i oferir-los la seva ajuda, especialment a les més vulnerables socioeconòmicament.
  • Adaptar i flexibilitzar els terminis d’entregues i d’exàmens a l’estudiantat que es troba en una situació complicada en termes de salut mental.
  • Oferir acompanyament psicològic gratuït a tothom qui ho necessiti i no s’ho pugui permetre a través de la Clínica Psicològica de la UB, així com augmentar-ne la partida pressupostària perquè pugui disposar de més personal i recursos.
  • Garantir el desplegament de suport psicològic a totes les Facultats perquè el desplaçament no suposi un problema per rebre ajuda.
  • Invertir en formació i suport per a tot el personal docent en matèria de salut mental, especialment pel que fa als tutors, introduint pràctiques exitoses de sensibilització i detecció de problemàtiques.
  • Potenciar la recerca en matèria de salut mental i la seva relació amb la Universitat mitjançant l’Observatori de l’Estudiant UB i la Facultat de Psicologia.

 

Estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE)

Les persones amb necessitats específiques es troben a la societat de moltes maneres. Es considera necessitat educativa especial el decalatge que es produeix entre les capacitats de l’estudiant i les exigències del context. Aquest decalatge afecta substancialment el desenvolupament i l’aprenentatge i es pot manifestar de diverses formes: altes capacitats, discapacitats, situació de malaltia, trastorns, entre d’altres.

No totes les persones que ho viuen són visibles, però mereixen un tracte equitatiu per poder viure i estudiar el que vulguin. Per això, proposem per a les persones amb discapacitat, diversitat funcional i altres necessitats específiques de suport educatiu:

  • Incloure un apartat a la matrícula sobre necessitats específiques que permeti a l’estudiantat que en té poder exposar la seva situació i necessitats. Això permetria que el Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) s’hi posés en contacte automàticament per assessorar-los i acompanyar-los en la seva etapa universitària.
  • Negociar amb el Rectorat una ampliació del pressupost i dels recursos humans de la Unitat de Programes d’Integració del Servei d’Atenció a l’Estudiant, que permeti gestionar de forma adequada les necessitats de les persones amb necessitats específiques.
  • Implementar el Pla d’Acció Tutorial (PAT) a totes les Facultats, de manera que tots els estudiants amb necessitats específiques tinguin un professor i un estudiant tutors que els acompanyin en la seva etapa universitària. És un servei d’ajuda a l’estudiant, però no només no està implementat a totes les facultats, sinó que tampoc està al mateix nivell en les facultats que sí que està en funcionament. Cal assegurar que els tutors estan formats i garantir que l’estudiantat tingui tota la informació que necessiti.
  • Impulsar el coneixement de la Unitat de Programes d’Integració del Servei d’Atenció a l’Estudiant, perquè l’estudiantat ha de tenir informació a mà sobre quines són les seves opcions en l’àmbit de l’adaptació.
  • Formació del professorat en matèria de diversitat funcional, discapacitat i altres necessitats específiques per poder resoldre uns mínims de les dificultats de les estudiants. No pot ser que persones amb trastorns d’aprenentatge, malalties mentals o neurodiversitats no trobin cap mena de comprensió per part del professorat i no se’ls adaptin les avaluacions.
  • Promoure l’establiment de protocols universals en relació a les avaluacions i a les adaptacions que s’han de fer, els quals els professors estiguin obligats a seguir si hi ha una dificultat, malaltia o trastorn justificat. L’adaptació o flexibilitat no pot dependre del professorat de manera subjectiva.
  • És necessari també que s’informi als estudiants de la diversitat existent a la nostra societat i a la nostra universitat, a través de xerrades i tallers obligatoris, de manera que es redueixi l’estigma que pateixen les persones amb necessitats específiques pel fet de tenir-les.
  • S’han de posar més facilitats i adaptacions per als estudiants que han de faltar en algun moment a classe, a través de la gravació de les sessions o un recull d’apunts de la classe perquè tothom hi pugui accedir com a material didàctic de suport. Sol·licitar l’avaluació única no sempre és una opció, perquè haver de fer un examen de tot el temari de tot el semestre no és una facilitat, sinó tot el contrari.
  • S’han de fer canvis als edificis de la UB per a millorar-ne l’accessibilitat, perquè hi ha moltes aules i Facultats que no ho estan. En algunes aules, no hi ha espais per cadira de rodes, les persones amb mobilitat reduïda tenen problemes per seure-hi, entre d’altres dificultats. Hi ha molts espais comuns que tampoc no estan adaptats: passadissos per on no passa la cadira de rodes, lavabos, escales sense cap mena d’alternativa per mobilitat reduïda o cadira de rodes, etc.

 

UNIVERSITAT AMB L’ESTUDIANTAT AL CENTRE

Introducció

El context de pandèmia ha evidenciat que l’estudiantat no ocupa el paper central que mereix a la Universitat. La seva veu ha estat reiteradament ignorada: només cal recordar la voluntat de la Universitat de dur a terme els exàmens de forma presencial sense que s’hi reunissin les condicions sanitàries necessàries i de la conversió de la docència en simples tutorials en línia durant el semestre sencer.

Així doncs, és necessari i urgent que els estudiants recuperin la veu, per la qual cosa necessitem instruments que ens permetin fer-nos escoltar. Incrementar la nostra presència, avui reduïda al 30%, a les institucions de representació universitària, enfortir la xarxa associativa estudiantil en reconeixement de la tasca que cada curs desenvolupen les múltiples assemblees de facultats de la UB, i establir mecanismes de rendició de comptes per tal que el vot dels estudiants no sigui merament decoratiu, esdevenen condicions mínimes de necessitat si volem tenir una universitat amb l’estudiantat al centre.

 

Avaluació i docència

L’avaluació i la docència són les bases del sistema universitari actual. La pandèmia de la Covid-19 i la crisi educativa que s’arrossega des de fa anys, han evidenciat les mancances d’un model basat en la memorística, que parteix de la falsa premissa que tots els estudiants es troben en peu d’igualtat i, per tant, reprodueix i perpetua desigualtats.

La Universitat ha de repensar el model educatiu des de la seva base i començar a pensar com vol que siguin els seus estudiants el dia de demà. Sense la resposta a aquesta pregunta, és impossible plantejar-se com han de ser l’avaluació i la docència universitàries. Creiem que s’han de fer canvis importants, i per això proposem:

  • Blindar en tots els casos el dret a l’avaluació única i que es pugui demanar en qualsevol moment, fins al darrer dia de classe.
  • Assegurar l’existència d’un model d’avaluació continuada real, basada en treballs que serveixin per aprendre i alhora valorar el coneixement, amb proves parcials alliberatòries i que la seva qualificació no perjudiqui la nota final de l’estudiant a través de l’aplicació de la regla de funció màxima.
  • Eliminar els requisits i limitacions per presentar-se a la reavaluació. Cal no exigir una nota o assistència mínima i, en tot cas, s’hauria de poder optar a la nota màxima a la reavaluació.
  • Impulsar un canvi en la normativa d’avaluació per assegurar que els exàmens virtuals, especialment els tipus test, s’elaboren amb criteris pedagògics: amb garanties per a tots els estudiants, temps suficient i tenint en compte les persones amb necessitats específiques.
  • Garantir que, abans de matricular-se, l’estudiantat coneix el pla docent de l’assignatura amb el programa, l’idioma de docència, número, data i tipus de proves i mètode de puntuació, mínim requerit per aprovar, data de publicació de notes i revisió d’exàmens i possibilitat efectiva de recórrer.
  • Assegurar que la càrrega de feina de les assignatures s’adeqüi al seu nombre de crèdits.
  • La Universitat que volem no es pot basar en principis com l’individualisme i la insolidaritat i, per tant, cal eliminar les mesures que fomentin la competitivitat entre estudiants, com les optatives on només accedeixen els que tenen millors notes o la preferència segons la nota a l’hora d’escollir els horaris.
  • Potenciar la relació individualitzada entre el professor i l’estudiant, molt debilitada per la pandèmia, i exigir el compliment de l’horari de consulta.
  • Repensar el model d’enquestes de valoració de la docència i avaluació de les assignatures perquè avaluïn de forma efectiva la qualitat i el compliment dels objectius estratègics de la Universitat. Es podria fomentar la seva realització a classe, sense la presència del docent, i permetria tenir informació efectiva sobre l’opinió dels estudiants sobre el professorat, les assignatures i els serveis dels centres, cosa que milloraria la qualitat de la docència.

 

Gestió de la pandèmia

La gestió de la pandèmia a les universitats ha estat un desastre. Hi ha hagut una incompetència manifesta de les autoritats acadèmiques i sanitàries que han demostrat manca de planificació, improvisació i desconeixement de la realitat de gran part de les necessitats de l’estudiantat.

Les mesures s’han pres sense tenir en compte els representants d’estudiants i des del paradigma de que a les universitats no som essencials, per la qual cosa és fàcil enviar els seus membres a casa. Les mesures s’han conegut a través de la premsa, quan els representants d’estudiants sempre els hem allargat la mà per treballar conjuntament.

Des de Fem-la Pública, hem denunciat reiteradament l’oblit de l’estudiantat universitari i les deficiències de l’actual model basat en la virtualitat de la docència teòrica, que aprofundeix en les desigualtats i en els problemes de salut mental entre la comunitat universitària. Les universitats són segures i així ho demostra l’aposta del Govern i els rectorats pels exàmens presencials, malgrat que no s’havien fet gairebé classes presencials.

Sabem que l’evolució de la pandèmia de la Covid-19 és incerta, però cal planificar amb antelació els pròxims mesos de final de curs i l’inici del següent. S’ha d’ordenar la docència de manera que contempli tots els escenaris possibles, per evitar que qualsevol canvi deixi cap estudiant enrere. Considerem que és primordial el retorn a la docència presencial perquè l’educació és un dret i la virtualitat el posa en dubte: crea una escletxa digital perquè no tots els estudiants la poden seguir amb normalitat.

Per tot això, des de la base que aquesta situació no es pot repetir, i proposem:

  • En la situació actual, defensar la tornada a la presencialitat i prioritzar-la per davant d’altres mesures de contenció de la pandèmia per mantenir la qualitat educativa i prevenir l’escletxa digital que dificulta als estudiants d’accedir als estudis amb normalitat.
  • Crear de forma immediata un comitè intern de la UB de gestió de la pandèmia amb presència dels representants d’estudiants, del PAS i del PDI i de les autoritats sanitàries per decidir les qüestions relacionades amb la Covid-19 i la seva afectació en la nostra universitat.
  • Garantir la claredat i transparència en la presa de les decisions en l’àmbit de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, a través de la planificació amb antelació i la previsió de les diverses possibilitats.
  • Incorporar una perspectiva estructural de salut mental a la planificació perquè en aquests temps difícils, cal posar èmfasi en el suport psicològic gratuït i en la necessitat d’incorporar de manera estructural, la dimensió de la salut mental de la comunitat universitària en la planificació docent i acadèmica.
  • Elaboració d’un pla de retorn a la presencialitat per al curs 2021-2022, que es conegui abans del període de matriculació, elaborat pel comitè intern amb la participació dels representants de la comunitat universitària i que contempli els diferents escenaris possibles.
  • Garantir sempre la modalitat en línia en cas de represa de la presencialitat durant l’actual curs, perquè aquest curs, de manera excepcional, molts estudiants han optat per deixar els pisos a Barcelona i ara mateix no disposen d’una alternativa residencial. També és l’única manera de garantir el dret a l’educació als estudiants que es troben confinats.
  • Garantir que la càrrega de feina de les assignatures s’adeqüi al seu nombre de crèdits, i que es tingui en compte la situació actual; i, en els casos que sigui possible, caldria valorar donar més pes a l’avaluació continuada ―basada en treballs, que serveixin per aprendre i alhora valorar el coneixement― i menys a l’avaluació final basada en un examen memorístic.
  • Treballar perquè les classes siguin gravades i penjades al Campus Virtual per facilitar l’estudi a tots els estudiants, independentment de si treballen, han de fer tasques de cures o altres supòsits i no poden connectar-se en el moment de la classe.
  • Habilitar espais per als estudiants a totes les Facultats amb bona connectivitat, endolls i tots els mitjans necessaris per poder-se connectar i seguir les classes. Només així podrem combatre l’escletxa digital i garantir a tothom el dret a l’educació.
  • Potenciar el Connecta UB per acabar amb l’escletxa digital. Necessitem aprofundir i potenciar les beques Connecta-UB perquè tothom pugui seguir la docència en condicions d’igualtat, tant pel que fa a connectivitat a Internet com d’accés a mitjans informàtics.
  • Facilitar l’anul·lació de la matrícula i el retorn de l’import a aquells estudiants que considerin que no poden seguir el curs o que els seus coneixements se’n podran veure afectats considerablement. Demanem que aquest retorn sigui realitzat al més aviat possible, perquè és molt possible que l’hagin de necessitar per fer front a la crisi. En tot cas, cal reforçar les beques i ajuts de forma immediata per impedir que cap estudiant hagi de deixar la universitat per motius socioeconòmics.
  • Demanar al Govern que es contempli no cobrar el recàrrec per segones matrícules al Decret de Preus públics universitari, és a dir, al decret d’establiment del preu de les matrícules universitàries. Hi haurà estudiants que hagin de repetir assignatures a causa de l’actual situació i s’ha de fer un esforç perquè es vegin al mínim d’afectats acadèmicament i econòmica possible.
  • Negociar amb les autoritats pertinents el reforç immediat del transport públic per reduir riscos tant a la universitat com en el trajecte cap a les Facultats. Exigim que es tingui en compte des del començament del quadrimestre l’afectació que pot tenir la docència virtual en els títols de transport ja comprats i que s’ofereixin alternatives immediates als estudiants en aquesta situació.

 

Democràcia i participació a la UB

El model neoliberal de societat atomitza els individus i imposa un individualisme extrem, així com també crea unes condicions de vida precàries per a la majoria de la població, que acaba desembocant en passivitat cap a l’altre i en un fort èmfasi en la mateixa supervivència. Aquest fet dificulta la creació d’un sentiment comunitari i impedeix, per tant, l’avenç de l’autoorganització.

Això suposa una tendència general entre l’estudiantat cap a la no-organització, a restar passius davant dels esdeveniments i, en tot cas, a moure’s de forma reactiva davant d’alguna qüestió que es percep com una agressió. Per això, per acció o per omissió, el model representatiu agafa més força en la lògica neoliberal, en detriment dels models de democràcia més directa. És per aquest motiu que considerem necessàries mesures per pal·liar aquesta situació: democratitzar la governança a la universitat i revertir la lògica neoliberal que s’hi ha instaurat, tot tenint en compte el nostre objectiu de maximitzar l’organització col·lectiva de l’estudiantat.

La infrarepresentació de l’estudiantat en els òrgans de decisió de les universitats és també un escull de l’actual model de representació, que sovint s’evidencia pel fet que els representants estudiantils s’oposen o reclamen en bloc alguna demanda i no els és tinguda en compte.

D’altra banda, tot i que no rebutgem, d’entrada, la idea de foment de la participació de la societat civil a la Universitat, el Consell Social s’ha convertit en una instància superior de la UB amb un gran poder i l’última paraula pel que fa a la presa de moltes decisions. Aquest òrgan, a més, compta amb una participació estudiantil molt baixa, ja que només hi ha un estudiant entre els seus membres. Actualment ha esdevingut un mecanisme a través del qual el capital privat ha tingut accés a la Universitat, ja que els agents que majoritàriament estan representats als Consells Socials són les grans empreses, amb la connivència dels Governs i Ajuntaments. Això, al seu torn, provoca que arribin a tenir una gran influència en les decisions de la comunitat educativa i, per tant, a la fi s’actua totalment en detriment del dret a l’educació.

En conclusió, és il·lògic que els estudiants no tinguin una presència central i majoritària als llocs on es decideix el nostre futur. Això condueix a la contradicció que, malgrat no haver-hi una universitat sense l’estudiantat, a les institucions són sempre minoria, sense poder condicionar les decisions preses. Per tot això, és essencial:

  • Atorgar als representants dels estudiants mecanismes per fiscalitzar les decisions preses als òrgans de govern. Si bé és cert que actualment l’estudiantat ocupa més d’un terç de la representació al Claustre universitari i la resta d’òrgans de govern, cal donar més rellevància a la representació dels estudiants i augmentar la seva presència als òrgans de govern.
  • Dotar de recursos els representants dels estudiants per poder desenvolupar correctament la seva tasca. Cal que la puguin dur a terme en condicions més equitatives respecte dels seus interlocutors, dels quals es troben en situació de desavantatge, atesa la brevetat de la representació estudiantil enfront dels altres col·lectius de la universitat.
  • Trobar vies per escoltar la veu de l’estudiantat en aquelles decisions de més transcendència per a la comunitat universitària, com ara la consulta constant als representants electes dels estudiants o la convocatòria de referèndums vinculants per a tots els estaments de la universitat.
  • Situar el Consell de l’Alumnat al mateix nivell que els Deganats, a fi de tenir en compte la postura dels estudiants en la presa de decisions més rellevant.
  • A fi de rebre el tracte institucional que considerem que hauria de ser equiparable, així com establir un contacte fluid entre el Consell de l’Alumnat i el rector de manera estable, s’han d’establir com a mínim dues reunions per quadrimestre que permetin al màxim òrgan de representació estudiantil incidir en la definició de la política universitària.
  • Reponderar el pes del vot dels estudiants a les eleccions. Malgrat que l’estudiantat representa més de tres quartes parts de tota la comunitat universitària, el seu vot no representa en cap universitat catalana més del 30% del vot total ponderat.
  • Establir mecanismes estables de contacte entre els representants d’estudiants a tots els nivells, atès que actualment no existeix entre els representants a Claustre, Junta de Facultat i Consell d’Estudis, i això dificulta la seva tasca.
  • Caminar cap a l’eliminació del Consell Social per eliminar la influència de l’empresa privada a la Universitat i donar-ne les competències als òrgans legítims de la Universitat.
  • Apostar per un model universitari que compti amb una direcció universitària àmplia refrendada en eleccions més enllà de la figura del rector. Només així es garantirà la plena democratització dels òrgans de govern a les universitats i s’aconseguirà blindar el valor de l’autonomia universitària, imprescindible per allunyar-nos de les lògiques del mercat.

 

Democràcia i participació a les Facultats

La Junta de la Facultat és l’òrgan de decisió de cada centre i els estudiants no tenen la representació que els pertoca. Només el 30% de membres de la Junta són estudiants, mentre que l’altre 70% està repartit entre professors funcionaris (51%), altre personal docent (9%) i personal d’administració i serveis (10%). Per això proposem:

  • Augmentar la representació dels estudiants a les Juntes de Facultat, així com de l’altre personal docent i el personal d’administració i serveis.
  • Celebració d’eleccions directes al Deganat de les Facultats per sufragi de la comunitat universitària, de la mateixa manera que es fa amb les eleccions al Rectorat, per la qual cosa es veuria obligat a sotmetre’s a un veritable rendiment de comptes, en lloc d’escudar-se en un òrgan on els estudiants no tenen la representació que mereixen.
  • Establir mecanismes de rendició de comptes públics amb la comunitat universitària i mecanismes per la revocabilitat dels càrrecs electes i de direcció de les Facultats. De la mateixa manera, cal un control efectiu i publicitat de l’assistència dels càrrecs escollits a les institucions universitàries.
  • Assegurar que la informació dels òrgans de govern arriba als estudiants i garantir que tenen tota la informació sobre els seus drets de participació, dels òrgans de les Facultats i la Universitat i el seu funcionament.

 

Associacionisme

La manca de presencialitat derivada de la pandèmia de la Covid-19 ha tingut molts efectes entre l’estudiantat i ha desfet la vida universitària tal com la coneixíem. Les associacions universitàries s’han vist obligades a reformular la seva activitat o bé a aturar-se, a més de tenir dificultats per assegurar el relleu i mantenir vius els Campus i Facultats.

Les associacions tenen un paper molt important en la dinamització de la Universitat i en crear xarxa i comunitat entre els estudiants. Per això proposem un pla de xoc per impulsar l’associacionisme estudiantil, ara més necessari que mai.

Lluny de propostes abstractes i a llarg termini, l’objectiu del pla és assegurar la continuïtat immediata i la supervivència de totes les associacions d’estudiants de la UB. Ara més que mai, necessitem teixir comunitat i posar en pràctica la companyonia i la solidaritat perquè ningú quedi enrere.

Per tenir una Universitat amb l’estudiantat al centre és imprescindible dotar d’instruments de difusió les associacions estudiantils. Per això és urgent:

  • Impulsar un pla de difusió actiu de l’associacionisme: les xarxes socials de la Universitat de Barcelona han de fer difusió activa de les diferents activitats que es duen a terme i dels perfils de les associacions perquè arribin a més gent.
  • Reformular la web de les associacions: cal replentejar-la perquè sigui una eina útil tant per als estudiants en general com per als seus membres. Ha de facilitar que tothom les pugui conèixer en qualsevol moment del curs.
  • Dur a terme la primera Fira d’Associacions virtual de la UB: tal com han fet altres universitats, proposem la celebració d’una Fira en línia que permeti a totes les associacions visibilitzar-se i tenir espais perquè els estudiants les coneguin i puguin adreçar-s’hi.
  • Celebrar reunions híbrides per a estudiants de primer i segon: aprofitant la represa de la presencialitat en els cursos de primer i segon de grau, oferir a les associacions de fer xerrades conjuntes amb aquests estudiants per Facultats o Campus. Es farien en espais amplis i amb un aforament gran (com ara les Aules Magnes) i es retransmetrien en directe per als que no hi poguesin assistir, tal com s’ha fet en algunes xerrades sobre pràctiques.
    De la mateixa manera, no és possible impulsar l’associacionisme juvenil si no se’l dota de recursos, per la qual cosa és necessari:
  • Oferir material digital a les associacions: la UB ha de facilitar la digitalització de les associacions degut a la situació actual i, per tant, cal que ofereixi gratuïtament serveis de videoconferència i d’emmagatzematge virtual.
  • Reformular les subvencions i oferir bestreta a les associacions: moltes associacions es troben amb el problema d’haver d’avançar diners per a les activitats i això dificulta que les puguin dur a terme. Per això, proposem que la UB avanci aquests diners un cop s’hagi aprovat la concessió de la subvenció.
  • Ampliar les subvencions per a projectes de participació estudiantil: les associacions han d’afrontar una sèrie de despeses ordinàries derivades del seu funcionament, com ara les despeses de manteniment dels comptes corrents o plataformes de funcionament intern, que no cobreix aquesta subvenció. En aquest sentit, cal oferir-los ajuda econòmica per cobrir-los i que no entorpeixin les activitats que vulguin dur a terme.
  • Facilitar espai per a les associacions al Campus Virtual: les associacions han de poder crear un curs al Campus Virtual per als seus membres, amb l’objectiu que sigui un mitjà per fomentar la participació i la interrelació. A més, han de ser accessibles i publicitats per la mateixa pàgina web.

S’ha de fer valdre la tasca que les nostres associacions porten a terme de manera constant. Les associacions mereixen més espai i reconeixement per seguir complint la seva funció amb les majors facilitats possibles. Per tant, proposem:

  • Estudiar la possibilitat de reconèixer crèdits per participació activa en l’associacionisme universitari: amb l’objectiu de fomentar la participació, es poden buscar mecanismes per reconèixer crèdits a les persones que formin part activament d’una associació, especialment per als membres dels seus òrgans de govern i participació.
  • Reobrir l’Hotel d’Associacions de forma immediata: atès que comença a haver-hi activitat presencial, cal que l’Hotel d’Associacions obri immediatament i ho faci amb totes les mesures de seguretat sanitàries. En aquest sentit, es pot demanar a l’OSMA que elabori un protocol propi per a l’espai i es poden instal·lar mecanismes de ventilació per frenar els contagis.
  • Garantir un espai d’emmagatzematge per a les associacions: l’Hotel d’Associacions presenta mancances pel que fa a l’espai destinat a l’emmagatzematge i, en aquest sentit, cal estudiar la possibilitat d’oferir un altre espai per guardar-hi el material.

 

Cultura, oci i patrimoni

La vida universitària va molt més enllà de l’estudi: és una experiència única i que tothom ha de poder gaudir amb independència de les seves condicions socioeconòmiques. L’entorn de la UB, així com la seva història i patrimoni, ofereix tota una sèrie d’oportunitats pel que fa a la generació de sentiment de pertinença i de construcció de comunitat que cal aprofitar. Per això, proposem:

  • Quan la situació sanitària ho permeti, impulsar la Festa Major de la UB, tal com fan altres universitats, descentralitzada, amb activitats de tota mena i que fomenti un oci responsable, sostenible i accessible per a tothom. A més, caldrà implicar-hi les associacions i col·lectius d’estudiants, de manera que els estudiants puguin fer seva la festa i les associacions es puguin donar a conèixer en un ambient distès.
  • Facilitar des del Consell de l’Alumnat l’organització d’esdeveniments d’oci alternatiu, com ara concerts o festes, per part dels col·lectius d’estudiants als diferents Campus i Facultats.
  • Garantir l’existència de comissions culturals a cada Facultat i que tinguin un paper actiu en la dinamització de la vida universitària, a través de l’organització d’exposicions, sortides, actes i altres activitats lúdiques.
  • Dur a terme un pla de difusió del patrimoni cultural i històric de la UB adreçat a la seva comunitat universitària, mitjançant l’edició de material divulgatiu, organització de visites guiades i la creació d’un Museu Virtual.
  • Implicar els estudiants que cursin estudis en història i en conservació i restauració de béns culturals en la recerca sobre la història de la UB i la conservació del seu patrimoni, respectivament, com a forma de participació en la vida comunitària i d’assoliment de coneixements pràctics.
  • Impulsar la creació de lligues esportives a través d’Esports UB, perquè l’estudiantat pugui practicar esport com a activitat lúdica i d’oci, i organitzar tornejos anuals entre les diverses Facultats.
  • Fomentar la creació de contingut a les xarxes socials per part dels estudiants de la UB, ja sigui en l’àmbit audiovisual, radiofònic o escrit.
  • Estudiar la possibilitat de crear una Ràdio UB que serveixi de paraigua per a podcasts elaborats per estudiants i d’un diari digital amb presència a les Xarxes Socials per a difondre les notícies de la comunitat universitària.
  • Conjuntament amb Ludo UB, fomentar els jocs de taula i de rol, tant en la modalitat presencial com virtual, i els esports electrònics (e-sports), dels quals es podrien organitzar lligues internes i interuniversitàries.
  • Fomentar activitats entre ensenyaments i Facultats, i crear així una xarxa d’estudiants que siguin capaços de treballar en equips interdisciplinaris.

 

UNIVERSITAT CATALANA I MOTOR DE DRETS I LLIBERTATS

El català, la llengua de la UB

Actualment ens trobem en una situació d’emergència lingüística. En 15 anys, el català ha perdut més de mig milió de parlants arreu dels Països Catalans, i ara cal revertir aquesta tendència de manera urgent. Segons la Plataforma per la Llengua, quan una llengua arriba al llindar del 30% de parlants respecte del total d’habitants del territori, és molt difícil revertir el camí cap a la seva desaparició. El català, amb un 32 %, s’hi aproxima perillosament. Per aquest motiu, defensem el català com a eina de cohesió social, com a eix vertebrador i dret que hem de tenir garantit com a ciutadans.

Així doncs, a les aules el català ha de ser llengua vehicular a totes les parts del país, acompanyat de mecanismes fiscalitzadors i de denúncia d’irregularitats, en totes les etapes educatives: des d’escola bressol fins a la universitat. Per tot això, proposem el següent:

  • La llengua vehicular de totes les assignatures ha de ser la que queda estipulada en el pla docent.
  • Treballar per assegurar el dret d’estudiar qualsevol grau íntegrament en català. Per això ha d’existir com a mínim un grup de cada assignatura impartit en català, en la línia d’aconseguir la vehicularitat total del català a la Universitat de Barcelona.
  • S’ha de fomentar la generació de coneixement acadèmic en català i la Universitat hi té un paper cabdal, per la qual cosa s’ha de potenciar la seva elaboració i garantir el màxim de facilitats als estudiants i personal docent i recerca que el vulgui utilitzar.
  • Impulsar una campanya institucional per donar a conèixer la situació de la llengua catalana al conjunt de la comunitat universitària de la UB, que proposi accions concretes i quotidianes que es poden dur a terme per millorar el seu estat i que posicioni la nostra universitat com a referent en matèria de dinamització lingüística.
  • Crear una revista UB interdisciplinar i en català per fer divulgació de la recerca que es duu a terme per estudiants i personal docent i investigador de la Universitat.
  • Establir un servei de traducció de TFGs en català a l’anglès per assegurar la seva difusió internacional, però sense frenar-ne la producció en català.
  • Convocar premis per TFGs, TFMs, i tesis doctorals en català per fomentar l’ús de la nostra llengua en matèria de recerca i investigació, així com assegurar-ne la traducció a fi que no suposi un fre en la carrera acadèmica.
  • Editar a través d’Edicions UB manuals i monografies en llengua catalana sobre les diferents disciplines que s’ensenyen a la Universitat, mitjançant una línia de finançament de projectes en aquest sentit i de la traducció d’obres elaborades en altres llengües. Les dificultats que això pot suposar en el món editorial privat s’han de suplir amb inversió i incentius públics.
  • Convocar premis de prosa i poesia en català per fomentar l’ús de la nostra llengua en matèria literària i d’ús públic.
  • Implicar les associacions i representants estudiantils en l’intercanvi lingüístic amb els estudiants de mobilitat estatal i internacional perquè coneguin la llengua i la cultura catalanes.

 

Compromís democràtic: autodeterminació i amnistia

La Universitat de Barcelona sempre ha estat un espai de lluita per la defensa del coneixement, els drets i les llibertats, i així queda plasmat en el nostre lema: “libertas perfundet omnia luce” (“La llibertat ho il·lumina tot amb la seva llum”).

Com a universitat connectada amb la societat, la UB no pot defugir els debats i esdeveniments que s’estan produint actualment en el si de Catalunya. La Universitat ha de ser altaveu dels grans consensos democràtics de la nostra societat i esdevenir un espai de plena llibertat.

Des de fa anys, la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya ha estat un consens social molt ampli i una demanda reiterada, tal com es va fer palès els dies 1 i 3 d’octubre del 2017. La comunitat universitària de la UB va tenir un paper cabdal en la defensa del referèndum, i l’Edifici Històric va esdevenir l’epicentre d’una revolta estudiantil amb l’ocupació i la celebració de manifestacions massives als carrers de Barcelona.

D’aquest fet se n’ha derivat una gran acció repressiva per part de l’Estat espanyol contra els antics càrrecs electes del govern català, líders d’entitats civils i moltes altres persones vinculades al procés d’autodeterminació. Els representants polítics i socials van ser condemnats a entre 9 i 13 anys de presó per part del Tribunal Suprem; i milers de persones, entre les quals hi ha membres de la comunitat universitària, que estan a l’espera de judici per exercir els seus drets fonamentals.

La situació actual d’anormalitat democràtica és un fet insòlit en els darrers quaranta anys a Catalunya i en el context europeu. Per això, considerem que la UB no pot quedar en silenci i immòbil i proposem:

  • Compromís ferm de la UB amb la defensa de l’autonomia universitària, la democràcia i les llibertats.
  • Defensar l’autodeterminació i l’amnistia com a vies de resolució del conflicte polític que es viu a Catalunya, i treballar perquè la UB tingui un paper actiu en aconseguir aquests dos objectius de consens.
  • Posicionar-se al costat dels membres de la comunitat universitària que han patit la repressió per exercir els seus drets fonamentals en el marc del procés d’autodeterminació català, acompanyar-los en el procés judicial i denunciar públicament la seva situació, especialment en l’àmbit internacional.

 

Lluita antifeixista i contra la repressió

La UB és una institució que ha de vetllar per assegurar, respectar i fomentar els drets fonamentals i humans. El dret a la llibertat ideològica, el dret a la llibertat d’expressió, el dret a l’educació o el dret a vaga han de ser protegits i garantits per a tothom qui forma part de la comunitat universitària.

Per això mateix, cal que la Universitat estigui al costat dels membres de la seva comunitat universitària que pateixen la repressió per motius polítics, a conseqüència de l’exercici dels seus drets. De fet, 13 companys nostres, estudiants i exestudiants de la UB, del cas de La Pública a Judici, s’enfronten a una petició de 8 anys i mig de presó per haver lluitat per un model universitari més just i igualitari i sense la lluita dels quals hauria sigut impossible aconseguir avenços com la rebaixa dels preus públics universitaris.

Per garantir aquestes llibertats a la Universitat i la seva pluralitat inherent, cal barrar en el seu àmbit el pas al feixisme i l’extrema dreta, atès que tenen com a objectiu atemptar contra els valors democràtics i acabar amb els drets fonamentals de nombrosos col·lectius històricament oprimits. De fet, 18 persones estan encausades per plantar cara al feixisme després que la UB permetés l’acte d’una entitat amb vincles amb grups d’extrema dreta el juny del 2018, en el marc del cas Desemmascarem el feixisme.

Una universitat lliure és aquella en què tothom té l’accés garantit amb independència de les seves condicions materials, ningú ha de patir pels seus drets i integritat física i l’odi no hi té cabuda. Per això exigim:

  • Compromís de la comunitat universitària i les institucions contra el feixisme i l’extrema dreta, tot configurant la UB com un espai segur, tolerant, inclusiu i garant dels drets i les llibertats.
  • Actuar i tenir un paper actiu contra els delictes i expressions d’odi i intolerància contra col·lectius històricament discriminats i oprimits al si de la Universitat.
  • Garantir i assegurar els drets i llibertats de la comunitat universitària, com ara el dret a vaga o de manifestació, a través de l’elaboració de normativa que reguli i faciliti el seu exercici.
  • Assegurar que la UB estigui al costat dels membres de la comunitat universitària que han estat represaliats per exercir els seus drets fonamentals. La universitat els ha d’oferir suport i acompanyar-los en el procés judicial.
  • Treballar per aconseguir un posicionament de la UB a favor de l’absolució dels encausats per “La Pública a Judici” i “Desemmascarem el feixisme”, així com difondre la seva situació entre l’estudiantat i la resta de membres de la comunitat universitària.
  • Compromís actiu contra la repressió del moviment estudiantil i la criminalització de la dissidència política, i reclamar-ne l’absolució.

 

ELS 10 PUNTS DE FEM-LA PÚBLICA

  1. Aconseguir una universitat realment pública a través de la creació de beques salari, la garantia d’unes pràctiques remunerades, la conciliació horària i la materialització de tots els 5 punts del Compromís contra la crisi educativa.
  2. Lluitar per una universitat de qualitat, més humana i transparent, que blindi el dret a l’avaluació única, garanteixi l’existència de l’avaluació continuada real, elimini els requisits i limitacions per presentar-se a la reavaluació i apropi els seus òrgans a l’estudiantat a través d’una política de transparència activa.
  3. Defensar una universitat feminista i LGBTI+ mitjançant la revisió dels plans docents i de la docència amb perspectiva de gènere, la revisió dels protocols d’agressions i assetjament i configurar la UB com a espai segur.
  4. Treballar per una universitat capdavantera en la lluita contra l’emergència climàtica a través de la recerca en l’àmbit ecològic, el decreixement energètic i de consum i la independència d’energies no renovables.
  5. Reivindicar i fer realitat una universitat diversa que disposi d’un protocol eficaç per denunciar casos de racisme, asseguri l’adequada atenció dels estudiants amb necessitats específiques i acabi amb els problemes d’accessibilitat a les Facultats.
  6. Defensar una universitat en català a través de garantir el dret a estudiar plenament en la nostra llengua, potenciar la divulgació de coneixement acadèmic i premiar els TFGs, TFMs, i tesis doctorals en català.
  7. Reclamar el retorn a la universitat presencial al més aviat possible, que es garanteixi la modalitat virtual per als estudiants que no puguin assistir-hi i s’asseguri la claredat i transparència en la presa de les decisions.
  8. Aconseguir una universitat compromesa amb la salut mental dels seus estudiants mitjançant l’elaboració una Estratègia Integral UB de Salut Mental, l’adaptació i flexibilització dels terminis d’entregues i d’exàmens i l’oferiment d’acompanyament psicològic gratuït a tothom qui ho necessiti i no s’ho pugui permetre.
  9. Treballar amb les associacions i col·lectius estudiantils per una universitat que vagi més enllà dels estudis, a través de l’impuls de la Festa Major de la UB, l’organització d’esdeveniments d’oci alternatiu a les Facultats i la creació de comissions de cultura arreu.
  10. Reivindicar una universitat que defensi l’autodeterminació i l’amnistia com a vies de resolució del conflicte polític que es viu a Catalunya, i es posicioni al costat dels membres de la comunitat universitària que han patit la repressió per exercir els seus drets fonamentals.